Francesc Velez Giménez de l’associació Neuro-Premià (Taller Vida als anys)

NeuroPremià torna a possar en marxa el taller de Vida als Anys (virtualment a partir del proper dijous) i tan aviat es pugui farem presencial + virtual.

Les dos primeres sesions les dedicarem a la formació en noves tecnologies, video conferencies, blogs, grups de chat, xarxes socials i youtube com a eines que han vingut per quedarse.

 

Però no oblidant la importancia del contacte fisic i el que representa aquestes relación amb la salut de cada persona.

 

Aqui teniu l'article de la Clau del nostre company Francesc Velez Gimenez presentant NeuroPremià a la revista la Clau

https://laclau.cat/article/entrevista-francesc-velez-gimenez-de-lassociacio-neuro-premia/

Francesc Vélez Giménez va néixer a Barcelona i viu a Vilassar de Mar. Està jubilat i té formació acadèmica en Infermeria, Psiquiatria i Geriatria. Ha estat docent a l’Escola Universitària d’Infermeria psiquiàtrica, a Sant Boi de Llobregat. Durant més de trenta anys ha treballat en geriatria com a coordinador i director de residències de l’ICASS, amb més de 160 places assistides (actualment Benestar i Família de la Generalitat). Imparteix tallers d’autonomia en associacions per cobrir les necessitats bàsiques de la vida diària, segons V. Henderson i Maslow, a persones dependents per motius d’edat o malalties amb seqüeles: ictus, degeneratives, ELA i d’altres. Actualment també desenvolupa la seva tasca a Neuro-Premià, on és responsable de tallers de vida als anys, grups postictus i famílies. Parlem amb ell de l’activitat de l’entitat.

Per què neix l’associació Neuro-Premià?
Per ajudar a superar les seqüeles neurològiques negatives produïdes per dany cerebral adquirit (DCA), inicialment en casos de postictus crònic i també degudes a l’envelliment per la manca d’activitats físiques o mentals, a fi de millorar la qualitat de vida de les persones afectades i la dels seus familiars.

Quins objectius es plantegen?
La nostra associació treballa amb tres línies d’actuació: l’ictus, la vida als anys i la vida després de la mort. Aquestes línies s’adrecen, respectivament, a donar suport a les persones que pateixen seqüeles d’un ictus, a fomentar estils de vida saludables a la població envellida o que pateix malalties cròniques o discapacitats, i a divulgar tots aquells coneixements que ens ajuden a entendre que la mort forma part de la vida i que per tant ens permetran aprendre a controlar la sensació d’angúnia que ens produeix la mort.
Volem facilitar la connexió entre les persones afectades a través de l’associacionisme, representant davant de l’administració pública i altres institucions els interessos de les persones afectades per DCA, les seves famílies i els seus cuidadors.
Pretenem donar a conèixer el DCA a la societat en general a través de conferències, xerrades, cursos de formació, publicacions, vídeos, biblioteca especialitzada, la participació en actes científics, etc.
També volem col·laborar amb investigacions que tinguin com a objectiu millorar la qualitat de vida de les persones afectades, i també amb els especialistes que intervenen en el tractament integral de les persones afectades per DCA, mantenint-hi una comunicació contínua i fluida.
D’altra banda, entre els nostres principis bàsics hi ha l’evidència científica de la neuroplasticitat, és dir, la capacitat del cervell per reciclar-se, es tingui l’edat que es tingui, i l’empoderament del pacient d’una manera global, tenint en compte la seva dimensió física, emocional, mental i espiritual.

En quin radi de poblacions es mouen?
A Premià de Mar, Premià de Dalt, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt. Estem oberts als altres pobles de l’entorn del Maresme.

Col·laboren amb altres entitats?
Sí, amb el centre d’atenció primària de Premià, la Taula de Salut de l’Ajuntament de Premià de Mar, la Fundació Ictus Barcelona i ABRIC. Estem pendents de fer-ho amb el CAP de Vilassar de Mar.

Quanta gent integra Neuro-Premià actualment?
Som una associació sense ànim de lucre, amb un sistema de cogestió entre societat civil i l’Administració, i disposem d’un espai de salut municipal per a la realització d’activitats. L’entitat es va registrar l’any 2019, amb una junta de deu persones i quaranta usuaris.

Com es pot donar suport a les persones que pateixen seqüeles postictus?
El CAP de Premià, a través del dos metges de família, disposa del llistat de persones afectades, les quals visiten a casa seva si a elles els sembla bé. També les informen de les possibilitats de suport des de l’associació un cop transcorregut el període de recuperació que ofereix la xarxa sanitària (el seguiment de crònics és molt reduït per la pandèmia).
Es posa un servei d’orientació i informació a disposició de tots els ciutadans afectats per DCA, familiars i cuidadors que vulguin informació sobre aquesta afectació. I es presenten activitats d’oci i temps lliure per als socis i els seus familiars.
D’altra banda, l’associació pot oferir un ventall variat d’activitats lúdiques per poder compartir el temps de lleure, experiències, coneixements i entreteniments. A més es promou la col·laboració o el desenvolupament de jornades, conferències, xerrades i cursos de formació per a les pròpies persones afectades, els seus familiars, els professionals que treballen amb el DCA i els voluntaris.
Un altre àmbit és la creació de grups d’ajuda mútua, organitzant trobades de persones que es reuneixen cada cert temps per intercanviar lliurement coneixements, experiències, inquietuds, sentiments, emocions, amb la finalitat de compartir i crear un suport d’ajuda mútua. I tenim previst organitzar un servei de préstec d’ajudes tècniques per a tots aquells socis i sòcies que necessitin un bastó, caminador o cadira de rodes, durant un temps determinat, facilitant informació i orientació general sobre els recursos assistencials i ajudes tècniques existents en la nostra comunitat.

En el cas de la població envellida i les persones que pateixen malalties cròniques, quines són les estratègies que es plantegen per donar suport a aquests col·lectius?
Cal que la població tingui coneixement i informació de l’associació a través del CAP, l’Ajuntament, els serveis socials i altres associacions, farmàcies, ràdio, revistes, instituts i AMPAs. També es preténr disposar d’un espai municipal per dur a terme les diverses activitats, i col·laborar amb altres associacions i entitats que vulguin participar.

Entre els objectius de la seva entitat hi ha també ajudar les persones davant el fet de la mort. Quines activitats promouen en aquest cas?
Tallers i xerrades, suport personalitzat, reunions i grups.

Com altera la pandèmia que estem vivint la situació dels col·lectius de risc amb els quals treballen?
Des de fa un any la comunicació passa en gran part pels serveis telemàtics, i molta gent, especialment la més gran, té dificultats a l’hora d’utilitzar aplicacions, WhatsApp, Facebook, Instagram i altres xarxes socials que es fan servir. Les visites mèdiques presencials habituals entre metge i pacient gairebé han desaparegut, les llistes d’espera per a crònics són enormes i la por i la desinformació fan molt de mal. També cal reconèixer que l’actuació del personal sanitari i administratiu, el servei de neteja i d’altres és molt eficient en la mesura de les seves possibilitats. Els serveis d’urgències i pal·liatius són impecables.

Quines línies de col·laboració volen establir amb el sistema sanitari?
Participar a la Taula de Salut de l’Ajuntament i compartir i participar amb les associacions i entitats relacionades amb la salut (pal·liatius, oncològics, fibromiàlgia, malalties rares i d’altres).

Entrevista: Albert Calls