Per què neix l’associació Neuro-Premià?
Per ajudar a superar les seqüeles neurològiques negatives produïdes per
dany cerebral adquirit (DCA), inicialment en casos de postictus crònic i
també degudes a l’envelliment per la manca d’activitats físiques o
mentals, a fi de millorar la qualitat de vida de les persones afectades i
la dels seus familiars.
Quins objectius es plantegen?
La nostra associació treballa amb tres línies d’actuació: l’ictus, la
vida als anys i la vida després de la mort. Aquestes línies s’adrecen,
respectivament, a donar suport a les persones que pateixen seqüeles d’un
ictus, a fomentar estils de vida saludables a la població envellida o
que pateix malalties cròniques o discapacitats, i a divulgar tots
aquells coneixements que ens ajuden a entendre que la mort forma part de
la vida i que per tant ens permetran aprendre a controlar la sensació
d’angúnia que ens produeix la mort.
Volem facilitar la connexió entre les persones afectades a través de
l’associacionisme, representant davant de l’administració pública i
altres institucions els interessos de les persones afectades per DCA,
les seves famílies i els seus cuidadors.
Pretenem donar a conèixer el DCA a la societat en general a través de
conferències, xerrades, cursos de formació, publicacions, vídeos,
biblioteca especialitzada, la participació en actes científics, etc.
També volem col·laborar amb investigacions que tinguin com a objectiu
millorar la qualitat de vida de les persones afectades, i també amb els
especialistes que intervenen en el tractament integral de les persones
afectades per DCA, mantenint-hi una comunicació contínua i fluida.
D’altra banda, entre els nostres principis bàsics hi ha l’evidència
científica de la neuroplasticitat, és dir, la capacitat del cervell per
reciclar-se, es tingui l’edat que es tingui, i l’empoderament del
pacient d’una manera global, tenint en compte la seva dimensió física,
emocional, mental i espiritual.
En quin radi de poblacions es mouen?
A Premià de Mar, Premià de Dalt, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt. Estem oberts als altres pobles de l’entorn del Maresme.
Col·laboren amb altres entitats?
Sí, amb el centre d’atenció primària de Premià, la Taula de Salut de
l’Ajuntament de Premià de Mar, la Fundació Ictus Barcelona i ABRIC.
Estem pendents de fer-ho amb el CAP de Vilassar de Mar.
Quanta gent integra Neuro-Premià actualment?
Som una associació sense ànim de lucre, amb un sistema de cogestió entre
societat civil i l’Administració, i disposem d’un espai de salut
municipal per a la realització d’activitats. L’entitat es va registrar
l’any 2019, amb una junta de deu persones i quaranta usuaris.
Com es pot donar suport a les persones que pateixen seqüeles postictus?
El CAP de Premià, a través del dos metges de família, disposa del
llistat de persones afectades, les quals visiten a casa seva si a elles
els sembla bé. També les informen de les possibilitats de suport des de
l’associació un cop transcorregut el període de recuperació que ofereix
la xarxa sanitària (el seguiment de crònics és molt reduït per la
pandèmia).
Es posa un servei d’orientació i informació a disposició de tots els
ciutadans afectats per DCA, familiars i cuidadors que vulguin informació
sobre aquesta afectació. I es presenten activitats d’oci i temps lliure
per als socis i els seus familiars.
D’altra banda, l’associació pot oferir un ventall variat d’activitats
lúdiques per poder compartir el temps de lleure, experiències,
coneixements i entreteniments. A més es promou la col·laboració o el
desenvolupament de jornades, conferències, xerrades i cursos de formació
per a les pròpies persones afectades, els seus familiars, els
professionals que treballen amb el DCA i els voluntaris.
Un altre àmbit és la creació de grups d’ajuda mútua, organitzant
trobades de persones que es reuneixen cada cert temps per intercanviar
lliurement coneixements, experiències, inquietuds, sentiments, emocions,
amb la finalitat de compartir i crear un suport d’ajuda mútua. I tenim
previst organitzar un servei de préstec d’ajudes tècniques per a tots
aquells socis i sòcies que necessitin un bastó, caminador o cadira de
rodes, durant un temps determinat, facilitant informació i orientació
general sobre els recursos assistencials i ajudes tècniques existents en
la nostra comunitat.
En el cas de la població envellida i les persones que
pateixen malalties cròniques, quines són les estratègies que es
plantegen per donar suport a aquests col·lectius?
Cal que la població tingui coneixement i informació de l’associació a
través del CAP, l’Ajuntament, els serveis socials i altres associacions,
farmàcies, ràdio, revistes, instituts i AMPAs. També es preténr
disposar d’un espai municipal per dur a terme les diverses activitats, i
col·laborar amb altres associacions i entitats que vulguin participar.
Entre els objectius de la seva entitat hi ha també ajudar les
persones davant el fet de la mort. Quines activitats promouen en aquest
cas?
Tallers i xerrades, suport personalitzat, reunions i grups.
Com altera la pandèmia que estem vivint la situació dels col·lectius de risc amb els quals treballen?
Des de fa un any la comunicació passa en gran part pels serveis
telemàtics, i molta gent, especialment la més gran, té dificultats a
l’hora d’utilitzar aplicacions, WhatsApp, Facebook, Instagram i altres
xarxes socials que es fan servir. Les visites mèdiques presencials
habituals entre metge i pacient gairebé han desaparegut, les llistes
d’espera per a crònics són enormes i la por i la desinformació fan molt
de mal. També cal reconèixer que l’actuació del personal sanitari i
administratiu, el servei de neteja i d’altres és molt eficient en la
mesura de les seves possibilitats. Els serveis d’urgències i pal·liatius
són impecables.
Quines línies de col·laboració volen establir amb el sistema sanitari?
Participar a la Taula de Salut de l’Ajuntament i compartir i participar
amb les associacions i entitats relacionades amb la salut (pal·liatius,
oncològics, fibromiàlgia, malalties rares i d’altres).
Entrevista: Albert Calls
